seguim

En les dues darreres residències a Tàrrega, els darrers dies d'abril primer, a mitjans de maig després, les coses s'ha remogut, algunes s'han posat a lloc, d'altres han desaparegut, d'altres han arribat per a quedar-se.

La companyia està afermada.

Hem treballat a l'espai. Hem tastat la música, i li hem brindat el seu lloc. Hem investigat els objectes i hem decidit quins es queden, quins ens manquen. Ens hem submergit en les emocions i n'hem fugit també, a estones.

Hem composat i descomposat escenes, relacions, tesitures, somnis, itineraris...

Demà ens trobem totxs a Tàrrega altra vegada. Encarem el final d'aquesta segona fase. Caminem cap a l'assaig obert que farem el 18 de juny, on la proposta ja ha de ser prou elaborada per a compartir-la, rebre'n feed-back i acabar-la de treballar en la tercera fase que passarà des de finals d'agost fins a Fira, l'estrena, el moment d'obrir l'experiència amb lxs espectadorxs.

* * *

Des de l'inici del procés ens qüestionem entorn d'alguns conceptes, les conclusions apareixen, i apareixeran poc a poc: inclusió, diferència, diversitat, discapacitat, getto, societat, intervenció, ego, auto-estima, col.lectiu...

L'Isidre escriu (i ens agrada llegir-lo):

"Amantis, des de la diferència



Allò que més clarament ens uneix i ens defineix com a companyia Amantis és el fet de considerar la diferència com un valor intrínsec i irrenunciable de l’essència de l’ésser humà i de la vida que dóna forma a tot el planeta.

Totes tres utilitzem diferents disciplines artístiques. Totes tres aportem aquesta dinàmica multidisciplinària al grup, que el configura i el defineix. Els nostres projectes estan impregnats d’aquesta diferència en la seva mateixa concepció. La nostra dinàmica de treball parteix de la base que les persones del col·lectiu amb el qual col·laborem en cada projecte passen a formar part de la companyia i del procés creatiu. Partim de la sinergia, la creació es porta a terme des d’aquests paràmetres de fusió. Cada projecte, doncs, es basa en l’acceptació d’aquesta diferència. No es dóna un procés d’integració del col·lectiu en qüestió, sinó una comunió de diferències."

* * *

Demà més (i millor)

codis

Cada visita a Tàrrega obre una nova porta. Hem passat la nostra tercera residència, tres dies d'exercicis, entrevistes, i converses de matinada sobre l'espai i la història.

Proposar experiències, accionar, explicar històries, engegar l'interruptor de les emocions. En això estem...



















Poc a poc anem desgranant i construïnt. No hem de fer grans esforços per a vèncer prejudicis, totes les barreres imaginades es difuminen.

Un dels reptes de la companyia, quan ens enfrontem al treball amb un altre col.lectiu, és el de la recerca del codi compartit. Quan passes la barrera del codi, de la convenció, del pre-establert, i arribes a compartir llenguatge i premises, el "fer" flueix.

L'amor és a la base del codi. 

L'amor és a la base de l'experiència.

L'amor és a la base de tota creació (això ho diu Tagore).

En els tallers regnen el silenci, la concentració, l'escolta, la mirada, el sentiment i l'acció compartida o individual.

Investiguem sobre l'amor. Les seves fonts, els seus dolors, el seu gest, com es mou, com s'explica. Què ens apropa? Quina és la veritable empatia? Com es trenca una ànima? Com es guareix una ànima?

I discutim sobre la discapacitat. Qui és capaç de què? Qui no és capaç d'alguna cosa? Què o qui ens discapacita? Qui és diferent? Qui és igual? Quins interessos hi ha darrere les valoracions de discapacitat? I la llibertat? Qui vetlla per la llibertat?

I al final de totes les preguntes, altre cop: joc i amor. Què, sinó?

*  *  *

Dijous al vespre, després d'un matí intensíssim d'investigació, i una tarda intensíssima de paperassa per a la recerca de finançament, vam estar a la presentació del Programa de Suport a la Creació de Fira Tàrrega a la Fàbrica Moritz. Trobada amb les altres companyies del programa, companyies amigues i companyies que ho seran, totes amb projectes molt interessants. 

I ja estem acabant de completar l'equip. A la propera residència serem 2 més a la companyia! Ja us ho explicarem.

MÉS FOTOS a FLICKER

SEGUEIX-NOS a facebook

visita LA NOSTRA WEB

Demà A2 direcció Tàrrega

Fa 10 dies que vam tornar de la segona setmana de residència a Tàrrega, i demà tornem a marxar cap allà.

Les dues estades que hem fet en laboratori amb l'Associació Alba, el treball de taula que hem fet la companyia abans d'anar a Tàrrega (preguntant-nos de on partia i cap a on anava la nostra investigació artística i dissenyant plans de treball), durant les nostres estades (revisant, repensant, regirant, reestructurant, reconduint, relacionant),  i el treball online que hem fet després (primers esbossos dramaúrgics per a la creació col.lectiva), ens situen a les portes de la segona fase del procés de treball. 

Ara ja ens coneixem les cares. 

Ara ja som totxs al mateix punt de partida. 

Ara ens toca desenvolupar, capbussar-nos totxs juntxs en la investigació de les experiències escèniques que viurem al setembre amb el públic de la Fira., aquest és un dels nostres objectius com a companyia, sí, investigar accions artístiques que generaran experiències culturals compartides.

Demà... A2 direcció Lleida, conduïr amb el sol escalfant-nos l'esquena, jugar, dinar al Gat del Rosal, jugar altre cop, veure la posta de sol mentre passegem una estona abans de sopar, seguir, seguir, jugar. 

* * *

Paralel.lament al treball de laboratori de creació a Tàrrega estem acabant de conformar l'equip del projecte (producció, vídeo, ), començant a engegar el pla de comunicació, cercant finançament (el suport de Fira Tàrrega, del Festival Escena Poblenou i del Festival Itineràncies, co-productors de l'espectacle, és una bona base, però no n'hi ha prou per a cobrir totes les despeses del projecte), gestionant aspectes tècnics... 

* * *

La cia. Amantis ja tenim companyia artística per el projecte SOM! Ellxs són algunxs  de les protagonistes:

Maria

Pepe

Aratxa

Anton

Càndida

Marta

Josep Maria i Maria Alba

Clara

Ivette

Mari-Àngels

Anna

Lluís

Josep Maria

Sebi, Fidel, Albert

Antonio

Xavi

Més fotos i info al Facebook, o a  la web de la companyia.

persones

Després d'aquesta primera setmana:

CERTESES:

- treballem amb PERSONES AMB CAPACITATS.

- l'espectacle que cuinem es dirà SOM.

- l'AMOR és a l'origen de tota creació (ja ho deia Tagore).

DUBTES:

- tots.

- cap.

ELS FETS:

Aquesta primera setmana ens havia de servir per fer una inmersió en l'Associació Alba, conèixer la realitat (la que viu en el món de les idees, i la que viu en el món de la carn, la quotidianitat i la burocràcia). Trepitjar terreny. Abraçar la vida que s'hi cou (mai millor dit). FET ú.

Ens calia trobar l'espai on es desenvoluparà l'espectacle. FET dos.

Generarem un espectacle? Generarem accions escèniques. FET tres.

La nostra motxilla de prejudicis pesa tant com si fos carregada de plom. Els prejudicis desapareixen, es dilueixen, en contacte amb la realitat. FET quatre.

Tota pre-fabulació és injusta. FET cinc.

Quan obres una porta, mai pots estar segur del que hi haurà darrere. Obrir-la és dur, de vegades, sanador, d'altres. FET sis.

Hem pactat amb Fira Tàrrega augmentar els dies de residència que passarem a Tàrrega. FET set.

L'experiència d'aquesta primera setmana ens ha tocat, ens ha fet replantejar, ens ha maravellat, ens ha obert camins de pensament, ens ha situat, ens ha omplert d'amor. FET final.

Seguim currant, tornem a Tàrrega a finals de març.

Més fotos al facebook de la companyia.

També podeu visitar la nostra web www.amantis.cat

engines on

Arribem a Tàrrega. Fa sol i calor. És dilluns i hi ha mercat. L'Isidre vé des de Girona, l'Ada des de Prats de Lluçanès, i jo des de Barcelona. Ens hem llevat d'hora. Ens trobem al Gat del Rosal. Perquè és fàcil aparcar per allà, i perquè així ja entrem en matèria. El Gat del Rosal és un dels centres de treball de l'Associació Alba, el marc on venim a desenvolupar el projecte. Esmorzem mentre repassem detalls per a la trobada que en una estona ens reunirà amb l'Anna i l'Oriol de FiraTàrrega, i 10 de les professionals que treballen al centre: educadores, directora i departament de comunicació, sóc incapaç de nombrar-les a totes (primer dia, tants de noms...), però les seves cares, les seves veus, i les seves idees ja no ens podràn passar desapercebudes.

Ens expliquem. Ens expliquen. Expliquem. Ens preguntem. Ens pregunten. Preguntem. Planifiquem. Ens informem. Ens escoltem. Ens coneixem. I al final de tot, dinem.

A la tarda visitem alguns dels espais de l'Associació.

Prenem nota.

 

 

 

 
 

i després, ens quedem sols i ho discutim

En un projecte com el que tenim entre mans, l'espai és un dels pilars. L'ús de l'espai és un dels pilars. L'atmosfera. La recerca d'una certa atmosfera. 

No ho veiem clar i, ja sense guia, tornem a recórrer tots els espais. Ens asseiem en racons impossibles i imaginem. Caminem en silenci i observem la vida que s'hi desenvolupa, aprenem els sorolls cotidians, descobrim rutines. Una escala aquí. I aquell botó. Les cadires. El camí de darrere la pista de bàsquet. I un soroll metàl.lic.

Coneixem a l'Ana, una usuària que ens abraça amb efusivitat. I quan m'hi creuo pel passadís, reconec a en Sergi, un altre usuari, l'he vist abans a la revista de l'Associació. Després l'Alfonso ens explica que fa teatre, i  diables, i imitacions, i que potser col.laborarà amb nosaltres. L'ambient és familiar. Penso que ens hi sentirem bé, aquí. Ens hi sentim bé aquí.

Ens tornem a quedar sols, en un altre racó. De sobte l'espai pren sentit. Ho veiem. Comencem a fabular. Tot s'haurà de probar, clar, és una pluja d'idees, però plou, i plou, i a fora, encara l'últim sol del dia.

Quan sortim ja fa fred. Ens ho han avisat, que quan caigués el sol... M'embolico amb una manta i caminem cap al cap al centre de Tàrrega. Estem contents. Prenem tès i xocolata calenta mentre fem broma sobre el nom de la nostra companyia (no en tenim, per ara), i sense consensuar-ne cap, donem per tancat el dia de feina.

Però es clar, en residència, els dies de feina no es tanquen. Ja de nit, mentre preparem caldo, i arros amb carxofes, i ens les empesquem per obrir l'ampolla de ví sense el tirabuixó, ens preguntem sobre el lèxic i enfrontem Discapacitat vs diversitat funcional. Responsabilitat vs llibertat. Desitjos vs desitjos. Societat vs individu. Etcètera vs etcètera.




En una porta, en un carrer de Tàrrega:

El què? A qui?