engines on

Arribem a Tàrrega. Fa sol i calor. És dilluns i hi ha mercat. L'Isidre vé des de Girona, l'Ada des de Prats de Lluçanès, i jo des de Barcelona. Ens hem llevat d'hora. Ens trobem al Gat del Rosal. Perquè és fàcil aparcar per allà, i perquè així ja entrem en matèria. El Gat del Rosal és un dels centres de treball de l'Associació Alba, el marc on venim a desenvolupar el projecte. Esmorzem mentre repassem detalls per a la trobada que en una estona ens reunirà amb l'Anna i l'Oriol de FiraTàrrega, i 10 de les professionals que treballen al centre: educadores, directora i departament de comunicació, sóc incapaç de nombrar-les a totes (primer dia, tants de noms...), però les seves cares, les seves veus, i les seves idees ja no ens podràn passar desapercebudes.

Ens expliquem. Ens expliquen. Expliquem. Ens preguntem. Ens pregunten. Preguntem. Planifiquem. Ens informem. Ens escoltem. Ens coneixem. I al final de tot, dinem.

A la tarda visitem alguns dels espais de l'Associació.

Prenem nota.

 

 

 

 
 

i després, ens quedem sols i ho discutim

En un projecte com el que tenim entre mans, l'espai és un dels pilars. L'ús de l'espai és un dels pilars. L'atmosfera. La recerca d'una certa atmosfera. 

No ho veiem clar i, ja sense guia, tornem a recórrer tots els espais. Ens asseiem en racons impossibles i imaginem. Caminem en silenci i observem la vida que s'hi desenvolupa, aprenem els sorolls cotidians, descobrim rutines. Una escala aquí. I aquell botó. Les cadires. El camí de darrere la pista de bàsquet. I un soroll metàl.lic.

Coneixem a l'Ana, una usuària que ens abraça amb efusivitat. I quan m'hi creuo pel passadís, reconec a en Sergi, un altre usuari, l'he vist abans a la revista de l'Associació. Després l'Alfonso ens explica que fa teatre, i  diables, i imitacions, i que potser col.laborarà amb nosaltres. L'ambient és familiar. Penso que ens hi sentirem bé, aquí. Ens hi sentim bé aquí.

Ens tornem a quedar sols, en un altre racó. De sobte l'espai pren sentit. Ho veiem. Comencem a fabular. Tot s'haurà de probar, clar, és una pluja d'idees, però plou, i plou, i a fora, encara l'últim sol del dia.

Quan sortim ja fa fred. Ens ho han avisat, que quan caigués el sol... M'embolico amb una manta i caminem cap al cap al centre de Tàrrega. Estem contents. Prenem tès i xocolata calenta mentre fem broma sobre el nom de la nostra companyia (no en tenim, per ara), i sense consensuar-ne cap, donem per tancat el dia de feina.

Però es clar, en residència, els dies de feina no es tanquen. Ja de nit, mentre preparem caldo, i arros amb carxofes, i ens les empesquem per obrir l'ampolla de ví sense el tirabuixó, ens preguntem sobre el lèxic i enfrontem Discapacitat vs diversitat funcional. Responsabilitat vs llibertat. Desitjos vs desitjos. Societat vs individu. Etcètera vs etcètera.




En una porta, en un carrer de Tàrrega:

El què? A qui?