Aquesta darrera setmana ha sigut molt potent. Tot el procés ha estat molt potent, però aquesta setmana especialment i hem sentit, d'alguna manera, que estem arribant al final.
Dimecres 11 vam fer un assaig obert al que van assistir moltxs professionals i usuàrixs de l'associació. Vam posar en comú el nostre treball, vam probar dinàmiques amb lxs espectadorxs que haviem imaginat però mai, encara, haviem testat, vam improvisar, vam explicar com serien les coses que encara no són.
"SOM" s'ha anat construïnt com un itinerari. Un itinerari que fan lxs espectadorxs per les portes del darrere de l'Associació Alba, per les portes de darrere, també, de totxs nosaltres, lxs intèrprets.
Lxs intèrprets treballem amb un llenguatge comú, desde l'escolta, sense haver fixat res més que les regles del joc i l'ordre de l'itinerari.
Després de l'assaig, el feed back era bò. Apreciaven la feina de lxs intèrprets, la capacitat de concentració, de comunicació, de connexió entre unxs i altres, la capacitat còmica d'algunxs, la capacitat de generar moments de bellesa, de transmetre, de jugar.
El final de l'assaig va coincidir amb l'arribada casual d'un helicòpter que va passar molt a prop d'on erem. Vam saludar-lo, erem unxs 60 saltant sota el sol aterrador dels migdies de juny a Tàrrega, saludant-lo. El pilot va fer marxa enrere, alguna pirueta, i va tornar a passar sobre nostre, i va treure la mà per la finestreta saludant-nos. Va ser un moment d'eufòria, un bon final per al nostre experiment, algú podria dir que un bon presagi...
Ens queda encara força feina, però sens dubte n'hem fet molta, ens ho recordava la Marta a la xerrada que vam fer tota la companyia, a la tarda, després de l'assaig obert, totxs estavem orgullosxs de poder compartir amb el públic (de la casa, però públic) una estona de vida en insòlites circumstàncies marcades pel fruit del treball que hem fet des de febrer totxs juntxs. Vam xerrar molta estona sobre com haviem viscut l'assaig, sobre com hem viscut el procés i el que ha significat per a cadascunx de nosaltres. No va quedar ningú sense dir res. Va ser emocionant. Nosaltres, l'Isidre, l'Ada, i jo, no sóm terapeutes, ni hem vingut a donar classes de teatre, ni sóm educadors socials, sino que hem vingut a compartir un procés de creació artística amb lxs usuàrixs de l'associació, i ellxs ens confirmen que resulta terapèutic,no era el nostre objectiu, però per a nosaltres també ho ha sigut. Com pot no ser terapèutica la trobada de persones que es miren als ulls les unes a les altres intentant descobrir el millor de sí mateixes, i de les altres, mentre juguen?
Dilluns hi tornem. Seguim construïnt, pulint, treient, afegint, imaginant, probant. Dimecres que vé, dia 18 fem un assaig obert al públic en general, i després aturem el procés fins a finals d'agost, per a preparar-nos per a l'estrena a FiraTàrrega.
* * *
Aquests dies estem dormint en una casa a Mas de Bon Dia. Una casa tranquil.la i acollidora en un poble amurallat per sí mateix, en que hi viuen unxs 10 habitants. A les tardes resolem temes burocràtics, discutim sobre l'assaig del dia, planejem el que vindrà, cuinem, juguem a ping pong o a billar (si, la casa és molt guapa, la tenim a preu de temporada baixissima acord a la precarietat habitual que ens acompanya). A les nits surten les idees, passejen la casa, i ens fan anar a dormir tard.
En aquestes dues darreres residències la companyia s'ha ampliat. Estem treballant amb la Neus, que s'encarrega de la producció i la distribució, i té una feinada buscant finançament i fent contactes per a la distribució del projecte més enllà de Tàrrega. També hi ha la Leila i en Job que documenten el procés, i preparen un vídeo documental que pinta molt i molt bé, i ens fa molta il·lusió.
Encara ens queden uns dies de calor segarrenca i targarina, i de la calor humana de l'Associació Alba. Disfrutar-los és l'única possibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada